La Odontopediatria és l'especialitat dental orientada als nens. L'Odontopediatra coneix millor els problemes dentals i es relaciona mes fàcilment amb els nostres fills que el dentista general. És, per això, la persona indicada per a coordinar, amb l'especialista en ortodòncia, la salut dels petits.
Un equip professional i expert amb l'experiència Ziving® és la millor garantia per a mantenir la salut bucal dels nens en un entorn feliç i tranquil per a la família.
”El més recomanable és portar als nens a l'especialista en odontopediatria cada 6 mesos per a una revisió
AlbaOdontopediatra
Aquestes són els dubtes que habitualment ens plantegen les mares que vénen a Ziving per a començar un tractament de odontopediatría
La càries dental és una infecció de la dent; és una malaltia bacteriana destructiva de les estructures dentals produïda per una sèrie de microbis que viuen en la nostra boca. Les càries són, a més, la malaltia crònica infantil més comuna.
La càries de la primera infància o “Càries del Biberó” pot produir-se des del mateix instant en què apareixen les primeres dents en la boca del nen. Des d'aquest moment és convenient començar la neteja bucal de les seves dents, que es durà a terme amb una petita gasa humida. Com més es trigui a iniciar els processos d'higiene dental, més probabilitats tindrà el nen de presentar càries.
El professional més indicat per al diagnòstic de la càries en els més petits és el especialista en odontopediatria. La Societat Espanyola de Odontopediatria (S.E.O.P.) recomana que la primera visita de odontopediatria es realitzi al primer any de vida.
Dependrà de si es tracta de dentició primària o permanent ja que, en funció de la patologia que presenti la dent, el tractament podrà ser diferent depenent de la dentició de què es tracti.
Si la lesió arriba al nervi i estem davant dents temporals es realitza una pulpotomía o tractament del nervi que res té a veure amb les endodòncies realitzades en dents definitives. Si la càries no afecta al teixit nerviós de la dent, es obtura mitjançant una pasta (l'empastament).
Només s'extreu la dent quan no hi ha més remei; és a dir, quan la infecció obliga a la seva extracció perquè s'han destruït les arrels de la dent i aquest és inviable.
A vegades les dents definitives surten amb malformacions, taques o lesions secundàries a la infecció que va tenir la dent de llet en el seu moment i no es va tractar de manera adequada. Per això, és un gran error pensar que, com que algun dia li cauran les dents de llet, no cal preocupar-se massa per la seva cura.
Cal portar als nens al especialista en odontopediatria cada 6 mesos perquè els revisin les dents i poder prevenir les possibles malalties que poguessin tenir en les seves boques.
Mai hem de descurar la salut bucodental dels nostres fills.
